Avui en dia, per sort o per desgracia, tenim de tot, i si no ho tenim, ho podem aconseguir amb relativa facilitat. Pagant Sant Pere canta!
Quins temps aquells que jugàvem amb un cavall de cartró o amb els “clicks” durant hores i hores... Actualment consumim i consumim sense control, i te n’acabes adonant que acumules i acumules una quantitat de coses inútils o que ja no fas servir.
Bé, doncs aquest any, i per aquestes raons, vaig regalar una escapadeta a Paris a La Marta , la meva xicota, coincidint que a part dels Reis Mags d’Orient també era el seu aniversari (2x1). Ella feia temps que tenia ganes d’anar-hi i jo vaig sacrificar-me... (perquè a mi no em venia de gust... noooooo... jeje).
Varem marxar un dijous, després d’algun que d’altre contratemps... Però bé, és igual, un cop a Paris se t’oblida tot! Per a ser finals de gener la veritat és que no ens podem queixar del temps que ens va fer. Malgrat que a l’arribar plovia, un cop varem posar els peus a la capital la cosa va canviar. Divendres va aixecar-se el dia solejat tot i que els carrers estaven molls. A la dreta veiem una torre de Notre-dame du Paris.
Paris és tant gran que has d’anar preparat per a caminar molt, molt! ! Té un a extensió enorme, i el que sembla que estig ui a prop en veritat està a una bona estona a peu... De tota manera Paris té un gran servei de metro i RER (Ferrocarril de la Generalitat d’allà) que funciona perfectament i t ’apropa allà on vulguis anar.
Per sort no em puc queixar i a la Marta li agrada tant com a mi visitar llocs a tope, i tot sigui per a poder veure aquesta meravellosa ciutat!! Aquí una d'un grup d'angleses en plena despedida de soltera, sobre una reixa del metro davant del Moulin Rouge.
He de dir que allí de fotos en vaig tirar moltes... moltes... i quan en sel·lecciones algunes, no se per quina raó misteriosa, acabes escollint les més comunes, típiques i repetides que trobaries millor fetes en qualsevol guia de la ciutat... No és el cas d'aquesta d'aquí.
Però bé, sí que ho és d'aquestes de sota, no es pot evitar. Aquí van tres fotos que crec que són o-bli-ga-des:
L’enginyer Gustave Eiffel va presentar el seu projecte a l’ajuntament de Barcelona perquè es construís amb motiu de la Exposició Universal de 1888.
El seu preu i la seva forma un tant estranya van tirar enrere els responsables barcelonins, i es va proposar per la expo parisenca de l’any següent, i mira per on, avui en dia és el monument més visitat del món!!!
Jo he estat a la ciutat dues vegades, i crec que no me’n cansaré mai... m’agrada, m’agrada molt, i ho dic des de el punt de vista de viure-hi. Realment si no fos barceloní seria parisenc, segur.
És una ciutat per a caminar, per a passejar i per perdre’s en els seus carrers i parcs, sol o acompanyat, per llegir, per simplement asseure’s en un banc i fer passar el temps...
A l'îlle de la Cité, on es troba bàsicament Notre-Dame, podem trobar també d'altres joies, com per exemple aquesta, la Sainte Chapelle...
I en terra ferma, perduda pel mig de la ciutat trobem La Madeleine, un temple brutal tot rodejat de columnes enormes... I el centre George Pompidou, un museu d'art modern molt famòs arreu del món.
Una zona molt famosa és la de Montmartre, un turó com si fos el tibidabo i on es troba la zona més bohemia de la ciutat, amb la seva plaça del tetre i els seus restaurants més aviat foscos i petits on oblidar-te de tot unes hores...
Aquí damunt Le Sacré Cour, un monument im-pressionant... Està fet amb un tipus material que amb el contacte de l'aigua segrega una substància blanquinosa, és a dir, que enlloc d'embrutar-se ell mateix es renta!!!
A sota podem veure dues imatges dels exteriors del Gran museu Du Louvre. És el millor museu que he visitat mai, i crec que tardaran a superar-lo...
Com que normalment a Paris s'hi va caps de setmana, s'ha de tenir en compte l'entrada al museu de divendres tarda-nit. Va de 18:00h a 22:00h i comparat amb altres horaris diurns s'està bastant agust, amb poca gent.
Victòria de Samocràcia i Venus de Milo
La típica imatge de la Gioconda no la he posat degut a que està tant separada de tu, entre vidres i amb una corda separadora que és impossible treure-li bona cara.
Independentment de milers d'altres obres d'incalculable valor, el Louvre té una "ala" de l'imponent edifici dedicada a Egipte. Com a amant d'aquest món us puc assegurar que disfrutareu. Vas caminant i caminant (avegades ja fart de caminar...) entre columnes, figures, sepúlcres... de milers d'anys d'antiguitat!!
Bueno, amb aixó acabo aquest llaaaaaaarrrrrgggg report del viatges a Paris. Les properes entrades no seran tant extenses, o això espero....
Una abraçada a tots!
Totes aquestes fotos les he fet en un dia plujós, ennubolat i amb un vent molt fort que produïa unes onades al mar impressionants.
Ah!! Per cert... Totes aquestes fotos estan fetes amb el meu nou Canon EF 50mm 1.8 II que gràcies a les insistències de la Marta i a lo facilón que sóc me deixat regalar aquest cap de setmana...
