Aquest post va una mica tard però bueno, no s'ha pogut fer abans!!
Mare meva quins dies… Aquesta Setmana Santa ha estat mogudeta...
Tot va començar quan ens van deixar una caseta a Cassovall, un petit poblet a (petit, petit) a 20 km de la seu d’Urgell, camí de Sort pel Port del Cantó. La casa era espectacular, tres plantes, totalment equipada i realment increïble per dintre...
El que passa és que varem tenir molta mala sort...
La llum del poble se’n va anar dos dies (no consecutius...), va sortir-se el tub de la calefacció de la caldera, va nevar, a la Marta una mica més i se la menja un “killer horse” del poble, una mica més i ens lesionem tots esquiant, van estar apunt d’abandonar-nos uns amics a Andorra... tela marinera de setmaneta...
De tota manera al mal temps, bona cara! Amb l’apagada de llums general del poble vaig aprofitar, entre d’altres coses, per a sortir al balcó a fer fotos. Hi havia una lluna plena brutal, i havia de provar el temporitzador sense cables que m’havia comprat...
Durant els dies varem aprofitar per fer algo del projecte. La veritat és que poca cosa, però bueno...
Una tarda vam anar a Andorra. Uns amics estaven a Bellver i vem quedar a la carretera d’entrada d'Andorra, passat La Seu. Bé, això d’amics està per veure!! Els tios van passar de llarg i no ens van esperar... vaja tela... I després en el Punt de Trobada ens volien despistar en el parquing a cops de volant...
Però bueno, a part d’això, la passejada per Andorra la Vella i la nit a Caldea va estar genial. Vaig riure moltíssim aquella nit i per respecte a tot l’equip no penjaré una foto que ens van fer allà, tot i que sortim genials!! A part de l’avistament sobtat de balenes geperudes, tot lo demés va anar sobre lo previst... jejeje
Al matí, ja aixecats i esmorzats, varem decidir anar a Sort en visita llampec. De camí vem parar al capdamunt del Port del Cantó i ens vem enfilar a un turonet, on hi havia alguna clapeta de neu per trepitjar i unes vistes impressionants tot i que s’anava tapant el dia.
A Sort no vàrem estar gaire estona, potser una hora i mitja com a molt, ja que el dia allà estava molt núvol i fins i tot ens va espurnejar. De tota manera això no va impedir que els kayakistes poguessin practicar el seu esport al riu, on l’aigüeta no estava precisament calentona...
Un altre dia vem fer una excurssió. Hi ha mil possibilitats per aquella zona, però ens vem decantar per anar a fer una ruta circular suau pels voltants de Sant Joan de l’Erm. Desde el bar-refugi, on jo havia anat de petit de colònies, surten algunes rutes senyalitzades de diferents nivells. Nosaltres ens vem decantar pel nivell mig i seguírem la que portava a l’ermita vella de Sant joan de l’Erm, destruïda durant la guerra civil i desde llavors en runes.
Deu ni do quina nevada ens va caure!! Va haver un moment a mig camí que no les teniem totes; anavem equipats, però vem trepitjar neu més del 50% del recorregut. Sort que feia molt de fret i estava dura, per la qual cosa no ens vem enfonsar (hi havia punts amb 40-50cm sense trepitjar). He de dir que la Marta va tirar com una campiona donades les circumstàncies, i vem fer el recorregut en 3:30 tot i que estava marcat en 2:20. S’ha de tenir en compte que el recorregut es recomana per l’estiu (sense neu) i que ens vem perdre uns 15 minuts en un encreuament xungo...
La ultima nit va nevar. Igual que els amics de bellver, ens varem llevar amb neu, i considerable!!
El que passa que a les 12 aquesta neu ja estava mig fosa, no va aguantar la pujada de la temperatura... Però la il·lusió no te la treu ningú!
Abans i despres de la nevada
De tornada cap a casa, i deixant la neu enrere, varem gaudir d’un cel espectacular tot el trajecte. I al pas per La Segarra ens vem desviar per una carretereta comarcal i vaig fer aquest parell de fotos.
Bueno, al final va resultar una Setmana Santa molt bona; relax, calma, esport, turisme, amics... que més es pot demanar!!!
Per últim l'escut resultant de la votació a "escut pel Barbacoa". Algun dia es farà "merchandising"
