L'arbre de la vida ...

L'Horta ...

No em cansaré mai d'aquest lloc...

Cactus ...

Quin parell d'elements...





I aquest tercer és un matoll, però no se que és...

Geranis ...

La primavera està en plena ebullició i les plantes ho expressen així, només cal parar-te un moment i adonar-te'n.

Te pillé abejita !!!!!

Fotos varies...

Avui he actualitzat dues vegades. Volia acabar de penjar les fotos que he anat fent durant aquests tres mesos amb la Canon. A partir d'avui ja tot seran fotos noves, ok? Espero que us agradin.

La casa de 4 vents. El meu primer HDR... Ja milloraran!!



Torre de defensa a Arenys de Mar, al vell mig del poble. Avegades passes en mil ocasions per llocs sense fixar-te en l'encant que tenen.



Amb aquesta palmera passa tres quarts del mateix. Els que la reconeixeu, a que no us l'havieu mirat mai així?



Balcó de Ciutat Vella



Sant Pacià, a Sant Andreu



Aquí un altre HDR, fet més "a voleo" que altre cosa, però bueno... És l'esglèsia de Sant Andreu del Palomar. El cel ens caurà al damunt?



El Serrat de les Esposes en una tarda... diferent.
¿Donde está Manu?



Un tercer HDR... Bueno, sí, aquí he exagerat una mica, però que consti que és expressament!!
Vaya pepino de cotxe...



I aquí una foto DEL TEMPLE...
Partit de Champions Barça - Celtic de Glasgow
Per últim l'escut resultant de la votació a "escut pel Barbacoa". Algun dia es farà "merchandising"

Fins aviat!!

La Setmana Santa

Aquest post va una mica tard però bueno, no s'ha pogut fer abans!!

Mare meva quins dies… Aquesta Setmana Santa ha estat mogudeta...

Tot va començar quan ens van deixar una caseta a Cassovall, un petit poblet a (petit, petit) a 20 km de la seu d’Urgell, camí de Sort pel Port del Cantó. La casa era espectacular, tres plantes, totalment equipada i realment increïble per dintre...

El que passa és que varem tenir molta mala sort...

La llum del poble se’n va anar dos dies (no consecutius...), va sortir-se el tub de la calefacció de la caldera, va nevar, a la Marta una mica més i se la menja un “killer horse” del poble, una mica més i ens lesionem tots esquiant, van estar apunt d’abandonar-nos uns amics a Andorra... tela marinera de setmaneta...

De tota manera al mal temps, bona cara! Amb l’apagada de llums general del poble vaig aprofitar, entre d’altres coses, per a sortir al balcó a fer fotos. Hi havia una lluna plena brutal, i havia de provar el temporitzador sense cables que m’havia comprat...

Durant els dies varem aprofitar per fer algo del projecte. La veritat és que poca cosa, però bueno...

Una tarda vam anar a Andorra. Uns amics estaven a Bellver i vem quedar a la carretera d’entrada d'Andorra, passat La Seu. Bé, això d’amics està per veure!! Els tios van passar de llarg i no ens van esperar... vaja tela... I després en el Punt de Trobada ens volien despistar en el parquing a cops de volant...

Però bueno, a part d’això, la passejada per Andorra la Vella i la nit a Caldea va estar genial. Vaig riure moltíssim aquella nit i per respecte a tot l’equip no penjaré una foto que ens van fer allà, tot i que sortim genials!! A part de l’avistament sobtat de balenes geperudes, tot lo demés va anar sobre lo previst... jejeje

Al matí, ja aixecats i esmorzats, varem decidir anar a Sort en visita llampec. De camí vem parar al capdamunt del Port del Cantó i ens vem enfilar a un turonet, on hi havia alguna clapeta de neu per trepitjar i unes vistes impressionants tot i que s’anava tapant el dia.

A Sort no vàrem estar gaire estona, potser una hora i mitja com a molt, ja que el dia allà estava molt núvol i fins i tot ens va espurnejar. De tota manera això no va impedir que els kayakistes poguessin practicar el seu esport al riu, on l’aigüeta no estava precisament calentona...

Un altre dia vem fer una excurssió. Hi ha mil possibilitats per aquella zona, però ens vem decantar per anar a fer una ruta circular suau pels voltants de Sant Joan de l’Erm. Desde el bar-refugi, on jo havia anat de petit de colònies, surten algunes rutes senyalitzades de diferents nivells. Nosaltres ens vem decantar pel nivell mig i seguírem la que portava a l’ermita vella de Sant joan de l’Erm, destruïda durant la guerra civil i desde llavors en runes.

Deu ni do quina nevada ens va caure!! Va haver un moment a mig camí que no les teniem totes; anavem equipats, però vem trepitjar neu més del 50% del recorregut. Sort que feia molt de fret i estava dura, per la qual cosa no ens vem enfonsar (hi havia punts amb 40-50cm sense trepitjar). He de dir que la Marta va tirar com una campiona donades les circumstàncies, i vem fer el recorregut en 3:30 tot i que estava marcat en 2:20. S’ha de tenir en compte que el recorregut es recomana per l’estiu (sense neu) i que ens vem perdre uns 15 minuts en un encreuament xungo...

La ultima nit va nevar. Igual que els amics de bellver, ens varem llevar amb neu, i considerable!!

El que passa que a les 12 aquesta neu ja estava mig fosa, no va aguantar la pujada de la temperatura... Però la il·lusió no te la treu ningú!

Abans i despres de la nevada

De tornada cap a casa, i deixant la neu enrere, varem gaudir d’un cel espectacular tot el trajecte. I al pas per La Segarra ens vem desviar per una carretereta comarcal i vaig fer aquest parell de fotos.

Bueno, al final va resultar una Setmana Santa molt bona; relax, calma, esport, turisme, amics... que més es pot demanar!!!

Mon voyage à Paris ...

Avui en dia, per sort o per desgracia, tenim de tot, i si no ho tenim, ho podem aconseguir amb relativa facilitat. Pagant Sant Pere canta!

Quins temps aquells que jugàvem amb un cavall de cartró o amb els “clicks” durant hores i hores... Actualment consumim i consumim sense control, i te n’acabes adonant que acumules i acumules una quantitat de coses inútils o que ja no fas servir.

Bé, doncs aquest any, i per aquestes raons, vaig regalar una escapadeta a Paris a La Marta , la meva xicota, coincidint que a part dels Reis Mags d’Orient també era el seu aniversari (2x1). Ella feia temps que tenia ganes d’anar-hi i jo vaig sacrificar-me... (perquè a mi no em venia de gust... noooooo... jeje).

Varem marxar un dijous, després d’algun que d’altre contratemps... Però bé, és igual, un cop a Paris se t’oblida tot! Per a ser finals de gener la veritat és que no ens podem queixar del temps que ens va fer. Malgrat que a l’arribar plovia, un cop varem posar els peus a la capital la cosa va canviar. Divendres va aixecar-se el dia solejat tot i que els carrers estaven molls. A la dreta veiem una torre de Notre-dame du Paris.


Paris és tant gran que has d’anar preparat per a caminar molt, molt! ! Té un a extensió enorme, i el que sembla que estig ui a prop en veritat està a una bona estona a peu... De tota manera Paris té un gran servei de metro i RER (Ferrocarril de la Generalitat d’allà) que funciona perfectament i t ’apropa allà on vulguis anar.





Per sort no em puc queixar i a la Marta li agrada tant com a mi visitar llocs a tope, i tot sigui per a poder veure aquesta meravellosa ciutat!! Aquí una d'un grup d'angleses en plena despedida de soltera, sobre una reixa del metro davant del Moulin Rouge.

He de dir que allí de fotos en vaig tirar moltes... moltes... i quan en sel·lecciones algunes, no se per quina raó misteriosa, acabes escollint les més comunes, típiques i repetides que trobaries millor fetes en qualsevol guia de la ciutat... No és el cas d'aquesta d'aquí.

Però bé, sí que ho és d'aquestes de sota, no es pot evitar. Aquí van tres fotos que crec que són o-bli-ga-des:

L’enginyer Gustave Eiffel va presentar el seu projecte a l’ajuntament de Barcelona perquè es construís amb motiu de la Exposició Universal de 1888.

El seu preu i la seva forma un tant estranya van tirar enrere els responsables barcelonins, i es va proposar per la expo parisenca de l’any següent, i mira per on, avui en dia és el monument més visitat del món!!!

Jo he estat a la ciutat dues vegades, i crec que no me’n cansaré mai... m’agrada, m’agrada molt, i ho dic des de el punt de vista de viure-hi. Realment si no fos barceloní seria parisenc, segur.

És una ciutat per a caminar, per a passejar i per perdre’s en els seus carrers i parcs, sol o acompanyat, per llegir, per simplement asseure’s en un banc i fer passar el temps...

A l'îlle de la Cité, on es troba bàsicament Notre-Dame, podem trobar també d'altres joies, com per exemple aquesta, la Sainte Chapelle...

I en terra ferma, perduda pel mig de la ciutat trobem La Madeleine, un temple brutal tot rodejat de columnes enormes... I el centre George Pompidou, un museu d'art modern molt famòs arreu del món.

Una zona molt famosa és la de Montmartre, un turó com si fos el tibidabo i on es troba la zona més bohemia de la ciutat, amb la seva plaça del tetre i els seus restaurants més aviat foscos i petits on oblidar-te de tot unes hores...

Aquí damunt Le Sacré Cour, un monument im-pressionant... Està fet amb un tipus material que amb el contacte de l'aigua segrega una substància blanquinosa, és a dir, que enlloc d'embrutar-se ell mateix es renta!!!

A sota podem veure dues imatges dels exteriors del Gran museu Du Louvre. És el millor museu que he visitat mai, i crec que tardaran a superar-lo...

Com que normalment a Paris s'hi va caps de setmana, s'ha de tenir en compte l'entrada al museu de divendres tarda-nit. Va de 18:00h a 22:00h i comparat amb altres horaris diurns s'està bastant agust, amb poca gent.

Victòria de Samocràcia i Venus de Milo

La típica imatge de la Gioconda no la he posat degut a que està tant separada de tu, entre vidres i amb una corda separadora que és impossible treure-li bona cara.

Independentment de milers d'altres obres d'incalculable valor, el Louvre té una "ala" de l'imponent edifici dedicada a Egipte. Com a amant d'aquest món us puc assegurar que disfrutareu. Vas caminant i caminant (avegades ja fart de caminar...) entre columnes, figures, sepúlcres... de milers d'anys d'antiguitat!!

Bueno, amb aixó acabo aquest llaaaaaaarrrrrgggg report del viatges a Paris. Les properes entrades no seran tant extenses, o això espero....

Una abraçada a tots!